Ahir, durant la classe de l’àmbit lingüístic del PQPI2 de Perruqueria, un alumne, de manera molt discreta, em va fer arribar una nota sobre l’última novel·la que els havia fet llegir Memòria d’uns ulls pintats de Lluís Llach. Em va dir que l’havia escrit sa mare i que la llegira en veu baixa. En un primer moment, malpensí. Vaig creure que sa mare em demanava hora per discutir sobre l’aparició explícita del sexe a l’obra però… quina alegria vaig tindre en comprovar que era un escrit on la mare del meu alumne m’agraïa el fet d’haver pogut conéixer aquesta obra. Una mamà de Gestalgar estava pagada perquè li havia fet llegir en català la primera obra de Llach al seu fill, la qual cosa havia fet possible, al mateix temps, que arribara a les seues mans?
Ha estat un plaer de veritat. Si quan l’alumnat valora positivament les teues recomanacions ja no et lleves el somriure de la boca en tot el dia, imagineu-vos quan és una mare d’un alumne teu qui ho fa. Estic ampla, sincerament, molt ampla.
“He leído muchos libros, me gusta la literatura, pero he de decirte que éste es uno de los más bellos, he podido sentir grandes emociones, tristeza y alegría, he llorado lo que no hay escrito…”
🙂
Un faristol per llegir millor 
Maye, ha sido agradable tu comentario en éste blog, mi pretensión solo era hacerte saber lo que había significado para mí , el simple y mero hecho de leer un libro, debo confesarte, que me he ruborizado un poco; estoy recomendando el libro a mis amigos, de hecho ya lo está leyendo mi amiga Carmen que trabaja en la biblioteca de Gestalgar, luego se lo pasaré a Alfons Cervera, escritor y gran amigo mío, me encantaría conocerte y cambiar impresiones contigo, nuevamente, muchísimas gracias por haber hecho posible que cayera en mis manos, éste libro maravilloso, “Memoria de unos ojos pintados “