Aquesta setmana passada i l’altra els alumnes de 4t d’ESO vam dedicar l’últim projecte del curs a les figures retòriques a través de la música en valencià. La intenció primera era que foren capaços de reconéixer la metàfora, la comparança, la hipèrbole, l’antítesi, la personificació, la sinestèsia i la ironia llegint a la xarxa. I com sempre diuen que els hem de concretar i facilitar la feina, vaig decidir que haurien de cercar aquestes figures a qualsevol lletra de cançó escrita en català.
L’ús del mòbil, del Youtube i d’Internet per buscar les lletres ha estat imprescindible i, com era d’esperar, hem tingut problemes per la tardança de reconéixer els enllaços i que se’n carregaren. Tanmateix, l’activitat ha estat un èxit.
L’alumnat ha fet un bon treball (potser la sinestèsia ha estat la figura que més ha costat) i ha estat divertit que per grups ens anaren explicant amb l’ajuda d’una presentació de diapositives en quines cançons i en quins grups o cantautors les han trobades. La majoria dels adolescents del Villar (sempre hi ha excepcions afortunadament), com podeu imaginar, no coneixien la música en valencià actual (llevat d’Obrint pas perquè van llegir Xavi Sarrià i el vam gaudir al centre amb guitarra i tot) ni el moviment de la Nova Cançó ni la música en català que a finals del segle passat alguns de la meua generació vam escoltar tant (la meua carpeta anava folrada per fotos de Gerard Quintana…). I dic coneixien perquè ara JA LA CONEIXEN!!!
De les les cançons de grups en valencià destaquen les d’Obrint Pas, la Gossa Sorda, Autòmats i Rapsodes, de cantautors Pau Alabajos, Manel o Lluís Llach i l’Estaca (tindrà alguna cosa a vore que molts llegiren la seua novel·la aquesta avaluació?) i d’altres grups del país, Sopa de cabra (sabien que m’agradava), Els Pets, Sau o Lax’n bustos. No obstant això, també m’ha sorprés l’ús de diversos himnes (el del Llevant, el del València) o les cançonetes populars com ara “Ramonet si vas a l’hort”.
Us deixe unes mostres:
METÀFORA
« Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata »
SINESTÈSIA
« La veu de les rondalles pessigant les emocions »
Al país de l’olivera, Obrint pas
PERSONIFICACIÓ
« L’Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar t’afusellen en cada exemplar »
Conillet de vellut, J. M. Serrat
HIPÈRBOLE
« Sense tu jo no sóc ningú »
ANTÍTESI
« Gràcies a Déu ara m’he fet ateu »
IRONIA
« La terra és plana perquè ho diu l’informatiu de Canal 9 »
COMPARANÇA
« Si vaig com un gos darrere dels teus ossos »
Cassalla Paradise, La Gossa Sorda
Un faristol per llegir millor 