Personatges de la literatura catalana al Facebook

Aquest nou curs he començat dos nous projectes de lectura amb TIC i TAC amb els meus alumnes. Un amb els de 1r de Batxillerat i altre amb els alumnes del Contracte Programa, tots dos fent servir el Facebook. A partir d’aquest curs els centres educatius públics tenen aquesta possibilitat (i per res del món volia desaprofitar-la). Per ara, el procés està resultant engrescador. Hui em centraré en el de Batxillerat.

Durant l’estiu em vaig crear un nou compte a Facebook amb un pseudònim, vaig triar Sor Isabel de Villena, per això de la dignitat femenina. Gràcies a l’ajuda d’un alumne (els grups són de més d’una persona :P), vaig poder crear un grup anomenat “Valencià amb els meus alumnes de 1r de Batxillerat” i vaig consultar totes les opcions possibles i, sobretot, les de privacitat, ja que la totalitat de l’alumnat és menor d’edat i millor no córrer riscos.

La primera setmana de classe els vaig explicar el projecte. Cadascú havia de triar un personatge de la literatura catalana medieval, moderna, contemporània o actual o, fins i tot, el protagonista d’una de les millors obres de la nostra literatura. Un cop triat, havien de crear-se un correu nou amb aquest pseudònim i un compte nou al Facebook (no m’interessava el seu personal) on em demanarien amistat i jo els convidaria al grup. Als pocs dies ja érem un fum de gent i començàrem a treballar. És cert que els vaig haver de dir que canviaren la foto del seu personatge per una pròpia, perquè m’era impossible recordar els més de cinquanta personatges amb els més de cinquanta alumnes.

Ja hem fet servir la plataforma per a tres o quatre coses com ha estat la definició d’amor, la recerca d’una foto que reflectira un dels graus d’amor que feia servir la lírica trobadoresca o per treballar “La llegenda del cor menjat”, però el que més m’ha agradat per ara ha estat la creació de la seua autobiografia, és a dir, han buscat una biografia del personatge triat, l’han passat a primera persona i l’han penjat al Facebook (alguns no en el lloc adequat, però està). Aquesta vesprada ens hem reunit al saló d’actes i ens hem assegut per presentar-nos i conéixer-nos (teníem un minut i mig de temps i, per ser la primera exposició, podia ser recitada o llegida).

He començat jo. “Bona vesprada, el meu nom és Isabel de Villena, vaig nàixer…” i durant dues classes (gràcies a la companya de castellà que m’ha ajudat i m’ha deixat l’hora) he pogut escoltar Jaume I, Ramon Llull, Tirant lo Blanc, Pere Calders, Joan Timoneda, Josafat, Colometa, Estellés, Ferran Torrent i més de quaranta personatges més!

Güelfa Güelfa
Hola, em diuen Güelfa.
Vaig nàixer al Marquesat de Montferrat, estat del nord-oest d’Itàlia, en el segle XV. Sóc la germana menuda del Marqués, qui educa i protegeix a Curial, un xic que vol ser cavaller, i fins i tot un heroi. Vaig quedar víuda als quinze anys, quan Curial es va enamorar de mi. I finalment ens vam casar.
Van començar a escriure sobre mi entre 1432 i 1468, en un manuscrit anònim. I Manuel Milà i Fontanals fou el primer en parlar-ne d’ell en 1876. Està compost per tres llibres, que formen una novel·la cavalleresca, fins ara, una de les més importants d’aquest gènere en català.
Antoni Rubió i Lluch va donar-li títol a l’any 1901, doncs no en tenia. La novel·la l’han editat molt i diuen que va ser escrita per un valencià.
I, la veritat és, que no recorde quan vaig morir.

Pere Calders
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana”. Així és com m’agrada descriure’m al meu llibre “Invasió subtil”. Els dos cognoms més són Calders i Rossinyol i abans d’ahir és el 29 de setembre de 1912. Sóc un conegut escriptor de la literatura catalana del S. XX. El que més m’agradava escriure eren contes, tot i que també he escrit articles periodístics, novel•les i fins i tot, dibuixar. El meu pare, Vicenç Calders Arús també va ser escriptor. Quan estava estudiant Belles Arts, dècada dels 30, vaig començar a escriure en els diaris “Mercantil” i “Avui”, on vaig publicar els meus primers contes. Al 1936 va aparèixer el meu primer recull de contes, “El primer arlequí”. Tots em diuen que era un escriptor d’històries amb molt humor i amb una fantasia extraordinària, hauré de creure-ho.
Durant la Guerra Civil vaig escriure, però com que era un lluitador republicà, vaig haver d’exiliar-me. Vaig passar una estona a França i altra a Mèxic, aquesta molt més prolongada. No vaig parar d’escriure en cap moment i vaig publicar una obra meua molt important al 1955, “Cròniques de la veritat oculta”. Estava molt enamorat de Catalunya i vaig tornar a Barcelona al 1962. Ací vaig escriure moltíssim i el meu reconeixement va aparèixer. Entre els premis que em van donar destaquen el Premi Lletra d’Or, el Premi Víctor Català, la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Jo ja estava molt vell, i vaig haver d’anar a ca la meua filla per descansar millor. El 21 de juliol de 1992 no vaig poder aguantar més i vaig morir, deixant com legat molts contes i novel•les que es publicarien després.

Enric Valor
Hola, m’anomene Enric Valor. Vaig nàixer el 22 d’agost de 1911 a Castalla, Alacant. Vaig estudiar per a mestre mercantil i després em vaig dedicar a la indústria. Més tard vaig començar la tasca de periodista i escriptor a Alacant. En l’época de Franco vaig defendre la República. Després de la mort de Franco vaig poguer difondre llibrement les meues idees. També vaig començar a rebre premis lliteraris i homenatges. Vaig col·laborar en la realització del Diccionari català-valencia-balear. La meua obra lliteraria més coneguda son les Rondalles Valencianes. En aquest llibre recopile 36 rondalles populars valencianes. També vaig escriure novel·les. La meua obra novel·lística més important és el Cicle de Cassana que consta de tres novel·les les quals representen una recuperació de la memória col·lectiva de 1916 a1939. Hui en dia el meu nom el porten plaçes, carrers i escoles per tota València.

Senyor Esteve
Hola, el meu nom és Esteve i sóc un personatge de L’auca del Senyor Esteve, una obra modernista de Santiago Rusiñol. Sóc un home seriós i prudent amb una vida un tant monótona a la meua botiga, La Puntual, que va fundar el meu avi. Vinc d’una família burguesa de botiguers, i em dedique a treballar tot el que puc i mantindre aquesta tradició familiar, però el benjamí de la familia, en Ramonet, no vol seguir els meus pasos, sinò que vol convertir-se en artista i guanyar-se la vida fent escultures.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s