Adéu Lolita, adéu!

untitled

Hui he acabat Lolita i he sentit una gran satisfacció en finalitzar aquesta obra i, encara més, quan he llegit les últimes pàgines on Nabokov explica el procés de creació i de publicació de l’obra.

 

“Vaig haver de canviar el meu idioma natural, la meua llengua russa lliure, rica, infinitament manejable per un succedani d’anglés.”

 

De les dues parts em quede, sens dubte, amb la primera. Aquesta decisió realment no implica que siga de més qualitat o que estiga millor escrita, simplement que les sensacions que m’han produït la lectura de les 208 pàgines primeres han estat més intenses.

Humbert és un home excepcional, d’això no hi ha cap dubte. Nabokov no pretén donar-nos cap lliçó moral, simplement ens descriu l’experiència vital d’aquest lletraferit i ho fa combinant la primera i la tercera persona (com si fóra cosa fàcil) amb unes descripcions fantàstiques. Tot un plaer estètic!

 

“La Lolita a la qual encara no s’havien encès les crestes il·líaques, la Lolita que jo podia flairar i tocar, veure i sentir, la Lolita de veu estrident i cabellera castanya -la dels blens i els rulls als costats i els tirabuixons al clatell-, la del vocabulari vulgar (…), aquella Lolita, la meua Lolita.”

 

D’altra banda, també he sentit en finalitzar l’obra un buit que, de sobte, m’ha fet sentir-me sola. Acostumada a la companyia d’en Humbert, el fet que ja no hi siga fa que em trobe desemparada (quan hauria de ser al contrari, malgrat que jo no siga una nimfeta).

Lolita la vam començar a llegir de la  mateixa manera que Les històries imprevistes de Dahl i el fet de passar de fer una lectura compartida i comentada de relats a una lectura compartida i comentada de novel·la ha tingut una certa dificultat a l’hora d’estructurar-la. De vegades ha estat un capítol diari, de vegades dos, de vegades cinc en un cap de setmana… Depenent de la disponibilitat que teníem. A la fi ho hem aconseguit 🙂

Ací us deixe algunes de les interaccions que hem compartit al Twitter. Aquesta mostra crec que exemplifica perfectament com hem viscut la novel·la i com hem estimat i odiat la Lo.

 

@maitemvv 2-25 Al pobre Humbert ja no li queda res. Tracta de cobrir el buit amb la seua prosa i la seua lírica. Gens comparable. #lolitacat

@germanmolina Ni Ausiàs March va patir tant com en Humbert “una ràfega negra de temps borrascós que ofega amb la fuetada de l’huracà” #lolitacat

@germanmolina 13 Episodi cast i pulcre? Què ens hem tornat bojos? M’enganxen moltíssim totes aquestes apel·lacions al lector… #lolitacat

 @maitemvv 13 Situació que fa patir el lector. El nostre pobre Hum ha de lluitar durant una bona estona amb els encants de la Lo. #lolitacat

@maitemvv 11: Lolita és una maleducada! Rebel sense causa, però el nostre pobre Humbert no es pot resistir. #lolitacat

@germanmolina 11 Dietari intens! Descripció encantadora “claror verd poma”, diàlegs. Ping, “Aquesta casa és 1 biblioteca pública!” #lolitacat

@germanmolina 10 Magnífica descripció de la sra Haze i de la descoberta de Lo “el   rei plora de joia, les trompetes retrunyen…” #lolitacat

@maitemvv 10: Com dius, tot el fragment és una descripció magnífica. Apareix la Lo i, per tant, comença la decadència d’Humbert. #lolitacat

Ah! Lolita està considerada una novel·la eròtica però si el que preteneu trobar és una obra com 50 ombres d’en Gray però de qualitat, oblideu la idea. No es tracta d’una novel·la que estimula sexualment, on s’alternen escenes eròtiques i on els darrers capítols van afegint més lascívia. És simplement una obra mestra amb l’única pretensió de fer gaudir estèticament el lector.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s