Poema col·lectiu ausiasmarquià

Aquesta nit us deixe un poema que han creat els alumnes de 1r de batx a partir de les tan conegudes i recitades comparances d’un dels poetes cabdals de la nostra literatura. Únicament han tingut 55 minuts per crear octaves decasíl·labes amb rima consonant amb imatges que reflectien el patiment del nostre poeta de l’amor.

AIXÍ COM AQUELL

 Així com aquell incident passat

ningú ja no tornarà a estar a gust,

jo em trobe malament i preocupat

ara ma casa és un record perdut.

Així com l’incendi acabà amb tot

i intentà acabar amb tots nosaltres,

jo em trobe mal i, per això, sorprés

perquè s’ha acabat la pau sobretot.

Així com ella es veu com una flor,

tot per ella jo li consentiria,

jo em trobe com si per mi res sentia,

malferit per un punyal al meu cor.

Així com la mort del teu amic

et posa trist, disgustat, deprimit.

Jo em trobe en l’habitació al llit

com quan estic en un embolic.

Així com aquell que no té on anar

aquell que sense casa s’ha quedat

jo em trobe tot sol i desnonat,

crec que en ningú de dalt puc confiar.

Així com qui en un president confià

que la seua presó anava a tancar

jo em trobe no podent confiar

ell, amb armes químiques, atacà.

Així com a qui tot li ho han retallat

en un país mentider i corrupte

jo em trobe violent i abrupte

però són ells qui així m’han deixat.

Així com aquell qui molts diners ha tocat

i el seu partit li ho va permetre tot

jo em trobe agafant aquest barrot

i menjar llagostins se m’ha acabat.

Així com un tiró a l’esquena,

així com si em cobraren la renda,

jo em trobe desemparat per Polenda,

em menge una coloma molt plena.

Així com si em vinguera la pena,

així com si furtaren en una tenda

jo em trobe confòs a la gegant senda,

la meua merdosa vida em “gena”.

Així com un vaixell navega per la mare

en una vesprada de pluja i vent,

jo em trobe nerviosa i malament

pensant en aquell xic que vaig anar.

Així com un cel obscur i apagat

el matí més fred d’aquell mes novembre,

jo em trobe com si fora a desembre

aquell en què ningú estiga enamorat.

Així com els ulls tristos i marrons

des d’aquell dia que ell va marxar,

jo em trobe molt cansada d’esperar

en aquest pou en el qual estic al fons.

Així com una balena cantant

tristament a la vora del càlid mar,

jo em trobe amb moltes ganes d’exclamar

aquest amor que m’està obsessionant.

Així com una xiqueta plorant

perquè la seua nina es va trencar,

jo em trobe fatídic i et vull cridar

per aquest amor que m’està matant.

Així com els mars molts tempestuosos

viuen al costat del penya-segat,

jo em trobe dins d’un forat foradat

com si mai respongueren els meus ossos.

Així com els caos majestuosos

que estan prop del meu obscur costat,

jo em trobe com un vell os rossegat

que lluita per la vida com els óssos.

 Així com els boscos més tenebrosos

sent que la meua vida s’ha acabat

jo em trobe com un ser bocabadat

en veure els nostres cossos molt rocosos.

Així com pense que viure no “mola”

jo mai lluite per existir,

jo em trobe sense forces per seguir

ja que em sent tancat en una bola.

Així com viure és com una cargol de mar

la vida sense mort no valdria res,

jo em trobe en aquest món perdut com un tres

viuria millor tota sola a la mar.

Així com totes les flors es desfan,

moren a la fi de la primavera,

jo em sent marcit i em món se m’apodera

si no estàs, les esperances se’n van.

Així com pares que abandonarien

els seus fills a una vora pobra i mísera,

jo em sent com un d’estos, que si tinguera

el teu amor, bons moments avindrien.

Així com de tristesa s’emboira

llampega i plou, quan vol plorar el cel,

jo em trobe molt entristit i amb el recel

d’ella, quan el meu amor defallira.

Així com aquell que no té menjar

i als carrers buits li toca trobar-lo,

jo em trobe que no puc besar-lo

mentre a les vies el veig marxar.

Així com el xic que sempre plora

i la seua mare no sap què fer,

jo em trobe impotent de saber

no tornaràs, cap dia, cap hora.

Així com quan et trenquen el cor
i et venen al cap tots els bons records,
jo em trobe així per problemes absurds
com si al estar sol et vingués la por.

Així com quan et ve un profund dolor
com si fores diana per als dards,
jo em trobe confós amb aquells acords
per no parlar més amb el meu amor.

Així com colom en gàbia tancat

presoner per molts errors comesos,

jo em trobe necessitat dels teus besos

per un amor abocat al fracàs.

Així com llàgrima precipitant-se

dels teus ulls, tristos, plorosos, rojos,

jo em trobe enamorat com a bojos

per un amor que està esgotant-se.

Així com un pardal que ja no canta

que li han llevat un dret, la llibertat

jo em trobe quan ja no em mires, desganat,

amb ganes de fugir, perdre’m a Atlanta.

Així com un xiquet sense llepolies

sense una família a l’orfanat,

jo em trobe així abatut, reemplaçat

com quan passaves i no em deies res.

Així com les xiquetes passen fam

als països subdesenvolupats,

jo em trobe mal pels besos rebutjats

així com quan moren les flors al ram.

Així com l’animal abandonat

que es troba solitari al carrer,

jo em trobe com un malfeiner

sense res a fer i amb el cor trencat.

Així com la lluna il·lumina

l’obscura i freda nit d’hivern,

jo em trobe sol al camp totalment verd

núvols passen com una cortina.

Així com els animals s’amaguen

quan el caçador des de lluny s’apropa,

jo em trobe a casa amb la copa

i els meus amics de la pressa s’escapen.

Així com la guerra al món arriba

provoca tota la malaltia,

jo em trobe com quan et volia

i passejàvem per una riba.

Així com la mort a tu et porta

sense que pugues tornar a vindre,

jo em trobe mal sense retindre

les llàgrimes de bellesa morta.

Així com tu no vols el meu amor

el teu record al cor a mi em pesa,

jo em trobe amb molta tristesa

ja que tu no comprens el meu cor.

Així com elles amb ells pateixen,

aquells xics les maltractaven durament,

jo em trobe amb pena constantment

doncs ells la dura presó mereixen.

Així com pardal que no ha volat

ja no puc continuar sense tu,

jo em trobe mal si no estàs tu

com un gos en el carrer abandonat.

Així com la dona sense son fill

que no pot viure sense el seu amor,

jo em trobe molt mal sense el teu cor

no trobe ànima en el meu espill.

Així com xiqueta sense un gelat

passejant sense saber on anar,

jo em trobe sol perquè ho ha oblidar

per culpa de ser un gran despreocupat.

Així com una mare que un fill perd

i se li trenca el cor en recordar,

jo em trobe mal sense plorar

per un passat amor bonic i verd.

Així con el xiquet abandonat,

en un lloc obscur i desconegut,

jo en trobe preocupat i fotut,

al voltant d’un carrer abarrotat.

Així com un gran reflex a la mar,

d’un rostre emmascarat i molt trist,

jo em trobe com un pal a la nit,

que per culpa d’un fil es va trencar.

images

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s