Diàleg amb l’escriptor. Coneixem Vicenç Pagès Jordà

Hui cap a les nou de matí, se n’hem anat cap a la Facultat de Filologia, Traduccció i Interpretació al Diàleg amb l’escriptor 2014.

Realment estic molt agraïda als alumnes que han vingut perquè ha estat una activitat totalment voluntària dirigida a l’alumnat de 2n de Batxillerat i ells encara estan a 1r i han volgut assistir-hi igualment. Així i tot, se n’han vingut 21, amb un treball TIC-LECTURA previ molt ben fet, que us deixe ací: 

IMG-20140402-WA0000

La Sala Sanchis Guarner estava plena per l’alumnat dels diversos instituts valencians que hi han participat i també per alguns del màster. El diàleg ha començat amb un munt de preguntes que volien fer a Vicenç Pagès Jordà (nosaltres li hem pogut fer dues), autor de la novel·la que hem treballat al Wix i també al Twitter amb el hashtag #diàleg14.

carta

Després de les preguntes i de les contestacions que ha donat l’autor, de les quals em quede amb aquestes huit intervencions

1) “Greta Garbo renuncia abans d’arribar a la decadència. Assoleix així la immortalitat”

2) “Em feia gràcia que condemnaren un immortal a cadena perpètua”

3) “Els escacs com una metàfora de la vida”

4) “Vaig intentar que en el llibre tot tingués una raó”

5) “Emma és un dels noms que estava de moda fa mil anys i encara continua”

6) “El lector és una entitat abstracta, jo no penso en el lector de carn i ossos”

7) “”Si us voleu estalviar problemes, el millor és no escriure”

8) “Carta de la reina d’Anglaterra, paròdia de la novel·la històrica, era una manera d’atacar-la”,

ha vingut el moment més emocionant del matí, la nostra María Mauro ha estat la guanyadora del concurs de microrelats, que consistia a fer una contestació a la carta que Joan Ferrer escriu a la reina d’Anglaterra. Han fet 143 contestacions i la seua ha estat la guanyadora:

Benvolgut Joan:

He trigat molts anys a reunir el valor per parlar-te, i ara a la llum de la teua desgarradora carta, per fi l’he trobat.

No sóc la Reina d’Anglaterra. El meu origen és molt més humil, molt més remot. I no podia mantindre’m més temps en silenci. Tu no ho saps, però t’he seguit al llarg dels segles i al voltant del món. He estat amb tu en tots els teus èxits i fracassos. He sigut testimoni del teu amor per l’art i fins i tot t’he mormolat a cau d’orella alguna jugada d’escacs que no endevinaves. He estat allí quan t’ha ofegat el pes de la teua immensa càrrega, de la teua pròpia imbecil·litat. Si, ets un imbècil, Joan Ferrer, un imbècil crònic.

No obstant això, no t’escric per dir-te allò que ja saps. Estic oferint-te allò que anheles: una escapatòria al teu turment. Perquè no ets l’únic que ha estat sofrint, perquè vas subestimar la força de l’amor. I perquè, malgrat que em posposares al teu egoisme… encara t’estime.

Pren la meua mà i deixa’m conduir-te a casa.

PD: Perdona la mala cal·ligrafia. No saps el que costa trobar un bon mèdium hui en dia.

IMG-20140402-WA0001

                                                                                     (Gràcies Begoña per les fotos)

Finalment hem tingut el plaer de saludar l’autor, fer-nos una foto de record i, finalment, que ens dedicara el llibre, almenys el meu. Aquesta ha estat una molt bona experiència lectora a la universitat amb alumnes del batxillerat científic i humanístic.  Done fe.

IMG-20140402-WA0004

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s