Després d’una setmana de lectura àgil de Saber perder, ahir vaig tindre la necessitat d’acabar-me el llibre. Sabia que no m’esperava un final sorprenent, ni tan sols un acabament feliç, però necessitava tancar la novel·la. És com quan estàs gaudint molt d’un menjar, però per sentir-te realment satisfet t’has d’acabar el plat. Desgraciadament l’últim full el vaig llegir massa tard per poder comentar-la i compartir-la amb altres lectors, però així i tot em quedí pensant una estoneta en allò que m’havia aportat. Me n’he adonat que en aquesta obra jo he estat l’única que volia canviar les coses, els personatges es conformaven i es resignaven, serà per això el títol? Molt recomanable.
Un faristol per llegir millor 