No ens calia estudiar tant ha estat una de les meues lectures d’estiu i me n’alegre, sobretot perquè li he trobat una doble motivació. D’una banda ha estat una lectura adulta que reflexiona i m’ha fet reflexionar (inclosa la indignació i emoció que he sentit, com es diu a la sinopsi) sobre el panorama actual social. Són una selecció d’articles que la Marta Rojals ha anat publicant a Vilaweb setmanalment en estos últims anys; i, d’altra, m’he adonat que aquesta lectura pot funcionar molt bé amb l’alumnat de batxillerat, fins i tot aquests breus articles bé es podrien fer servir per als exàmens de selectivitat, ja que acompleixen tots els requisits: són cent per cent expositivoargumentatius (amb predomini de l’argumentació, és clar) i tracten la nostra realitat. He de dir que dels cinc apartats en què es divideix el recull em quede amb els dos primers, realment vaig quedar encantada i enganxada. No obstant això, i com a docent que sóc, dels articles que trobem a “L’idioma dels unicorns” es pot aprofitar tot en una aula de valencià, done fe que la sociolingüística pot quedar ben explicada. Tinc ganes de veure la cara dels alumnes quan llisquen que “Sanitas va denegar l’ingrés hospitalari urgent a una dona per haver-los presentat l’informe mèdic en català” o quan es troben una pregunta del tipus: “quina diferència hi ha, doncs, entre un mòbil constitucional i un d’anticonstitucional?”.
Molt recomanable!
Un faristol per llegir millor 