Fa dos cursos en un esmorzaret d’estiu amb antigues companyes d’institut (sempre molt profitosos), una d’elles em va explicar què era això de l’aprenentatge servei i, de seguida, vaig vore la possibilitat de dur aquesta metodologia amb els programes d’especial dificultat que jo tenia. De les diferents associacions i col·lectius de la localitat del poble serrà on treballe vaig contactar amb la protectora d’animals del Villar i Carla, la xica que la du endavant, va acceptar la meua primera proposta. Un parell de dies a la setmana duria els meus alumnes i tindríem cura dels gossos (i de vegades gats) que encara no havien trobat família adoptiva. I així va ser… fins i tot ens dedicàrem a cosir clauers en forma de petjada d’animals per recaptar diners per a l’esterilització dels animals de la protectora i organitzàrem un recital de poesia contra el maltractament animal on participà tot l’alumnat del centre.
Enguany he tornat a contactar amb Carla i, amb la mateixa il·lusió que fa tres cursos però amb més experiència i amb un projecte millor redactat i definit, hem decidit reprendre’l. El meu alumnat, majoritàriament pertanyent a un centre de menors, ha aconseguit en dos dies sociabilitzar amb ells i donar-los molta estima. A més, una de les novetats del projecte ha estat fer un tauler d’adopcions multilingüe en format paper i digital perquè el nostre alumnat tinga la possibilitat d’adoptar-los.
Espere que vaja tot molt bé, demà acabe en aquest centre (comence com a tècnica educativa a Conselleria d’Educació) i la persona que em substituïsca haurà d’assumir aquesta responsabilitat tan enriquidora.
Mireu, us presente a Linda, no la voldríeu adoptar?
Un faristol per llegir millor 
Molt bona iniciativa, enriquidora i solidària. Moltes gràcies per la teva aportació, segur que els nens i nenes van aprendre moltíssim i es van empapar de molts valors que els acompanyaran tota la vida.