Ets una peça clau. Contra la violència de gènere

8 de març. Dia de la Dona Treballadora.  

#SERigual8M

Per a dur a terme el projecte per combatre la violència de gènere encetat pel Consell Escolar valencià per a la Primavera Educativa anomenat Ets una peça clau, vaig demanar  a la futura escriptora Maria Mauro que escrivira alguna coseta…

Aquesta joieta ha estat el resultat:

Princeses sense corona

Hi havia una vegada una xiqueta que escoltava contes de princeses. La xiqueta volia ser astronauta i solcar el cel cobert d’estreles muntada en un coet. Tanmateix, prompte va descobrir que les princeses, com a molt, només muntaven a cavall darrere del príncep, i que totes eren desgraciades abans que ell les rescatara. Així que la xiqueta deixà de mirar les estreles i es posà a buscar un príncep.

Hi havia una vegada una adolescent que llegia llibres de vampirs. L’adolescent tenia un somni, i era convertir-se en policia i protegir la gent de qualsevol perill. Però no va tardar a adonar-se que era ella qui necessitava protecció. Després de tot, era un ésser fràgil i sense cap poder. On estava el seu vampir que la cuidara?

Hi havia una vegada una jove que veia molt la televisió. La jove havia pensat que seria meravellós ser arquitecta i dissenyar edificis que causaren admiració i arribaren fins al cel. Però els concursos de bellesa i els anuncis li ensenyaren que no necessitava estudiar, que amb estar guapa i desitjable era suficient. Així que va deixar els llibres i va agafar el pintallavis.

El temps va passar, i la jove es va convertir en una dona. I la dona va trobar un home perfecte amb qui es va casar. La volia tant que no permetia que treballara. La cuidava tant que revisava contínuament els seus missatges de mòbil. La veia tan guapa que mai no volia que altres homes la desitjaren, i sempre li retirava les faldes curtes i els escots pronunciats. És clar que només volia atresorar-la.

Ara, de vegades, la dona pensa en el coet en què mai no pujarà, en l’armilla antibales que mai no portarà, en l’edifici altíssim que mai no dissenyarà. I, potser, s’adona d’una última cosa. Que les corones de les princeses no són més que cadenes, que els ullals dels vampirs no fan més que xuclar la il·lusió i que les màscares de pestanyes només ofeguen i mai no alliberen.

Això només és una història. Podem escoltar-la i oblidar-nos-en, podem donar-li més o menys importància, podem interpretar-la de moltes maneres, però hi ha una cosa certa que tots hauríem d’aprendre. I és que les princeses, sense corona, són més lliures.

María Mauro Domingo

FullSizeRender-2

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s