Trobada musicoliterària amb Xavi Sarrià al Villar

Per fi! Hui ha tingut lloc la tan esperada trobada amb Xavi Sarrià.

trobada

Durant les vacances de Pasqua, els alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’institut de Villar adquiriren el recull de contes Històries del paradís.  Dic adquiriren perquè en un primer moment el que havien de fer era observar els paratextos (títol, foto, sinopsi) més la informació que ja tenien del seu autor i del grup Obrint pas. Després de redactar la impressió prelectura que van tindre, llegiren l’obra i contrastaren la impressió prelectura amb una de postlectura, així com van triar  el moment més impactant i la valoració que li donaven. Per tant, la setmana després de les vacances ja disposaven de l’opinió dels quatre grups participants (una la podeu llegir en l’entrada Els meus alumnes lligen Històries del paradís).

D’altra banda, decidírem (voluntàriament) els dissenyadors dels quatre wix, és a dir, de les quatre lectures augmentades que faríem per a aquesta tercera avaluació i férem un primer esborrany de les parts de què constaria. Aquestes quatre plataformes servirien per avaluar els treballs dels alumnes així com per compartir-les amb la resta d’interessats. Aquestes són les adreces per poder consultar-les:

3r A
3r B
4t A
I, a més de les opinions individuals dels alumnes i de la creació dels wix, què podríem fer més? Doncs, se’m va ocórrer que aquests contes podrien convertir-se en escenes teatrals que també inclouríem a la plataforma i això és el que els vaig proposar; la tria d’un dels contes i l’escriptura d’una adaptació teatral en grup, amb un únic requisit: haurien de mantindre el final. La història havia d’acabar com l’autor havia decidit que acabara (si hagueren tingut la possibilitat de canviar el final, m’imagine que la majoria hagueren acabat amb final feliç i aquest no és el paradís que Xavi ens volia mostrar).
Després, vaig estar pegant-li voltes a un tema “només escriure-les…” I gràcies a la meua insistència i a la resposta afirmativa de l’autor , ja que vaig tindre la sort que Xavi Sarrià acceptara la proposició de vindre al centre i muntar una trobada, els vaig demanar que les millors adaptacions teatrals foren representades. Els alumnes que actuaven no havien de ser necessàriaments els autors de les adaptacions però sí eren els primers a l’hora de decidir si volien representar els papers principals de la seua adaptació. Cada alumne ja sabia quin/s paper/s duria/en a terme. I com muntaríem l’escenari? No disposaven ni de massa temps, ni de recursos… Una idea d’uns alumnes (que ja l’havien posat en marxa en l’adaptació d’escenes de Besos que férem durant la segona avaluació) ens va salvar. Dos alumnes crearien l’escenificació de les 18 adaptacions teatrals a partir d’una presentació de diapositives; una primera diapositiva que inclouria el títol i l’autoria i la resta de diapositives que ajudarien els espectadors a situar-los en l’escena. A més, disposaríem del material de l’aula (taules, cadires i poc més) i del vestuari que feren servir (que haurien de dur de casa).
Tres cosetes em quedaven encara per deixar clares. En primer lloc, volia saber de quins contes havien gaudit més i quins no els havien arribat. Vam dedicar una classe a dur a terme aquesta votació a mà alçada i la pissarra en deixà constància (i després el rànquing del wix). Hem de pensar que no és una obra pensada per al públic adolescent i alguns tingueren dificultats en la seua comprensió, la qual cosa vaig decidir que seria molt interessant tractar durant la trobada. En segon lloc, la música havia d’estar present ja que no teníem la sort de comptar amb un escriptor únicament sinó que, a més, és músic i d’això havíem de traure profit, més encara si pensem que una part considerable de l’alumnat té coneixements musicals. Els primers intents feren fallida, era massa complicat. Però, finalment, alguns alumnes (als quals estic molt agraïda) s’animaren i prepararen dues cançons. La tercera i última cosa que volia afegir era l’obra d’Estellés, necessitava aprofitar l’acte per retre homenatge a aquest poeta per dos motius; per commemorar el seu any i perquè el departament de valencià hem estat treballant-lo tot l’any (exposicions, rutes, recitals). La idea me la va donar un llibret que Bromera ens va fer arribar als profes de valencià on una de les activitats relacionava el poema “Assumiràs la veu d’un poble” amb la cançó “La Flama”. Un alumne s’encarregà de redactar la relació que hi havia i, posteriorment, preparar la cançó amb guitarra i caixa (una espontània el dia de la trobada es va unir amb la pandereta).
Ja teníem tota la feina feta. Ara havíem de saber mostrar-la. Elegírem els presentadors i l’ordre que seguiríem per ensenyar a Xavi tot el que havíem treballat, creat i muntat, també la fotògrafa i la càmera que deixarien constància de l’acte (estic pensant ja per al final de curs en el videolit i relat digital que podrà eixir amb tot el material aconseguit) i, finalment, els tècnics que s’encarregarien de passar les diapositives i obrir les pestanyes dels wix que els seus dissenyadors explicarien.
Com ha eixit?
Excel·lent. Felicite els alumnes, ells ho han fet possible. Després de dos dies totalment dels nervis (disculpeu per les paraules poc adequades que us he dedicat a alguns de vosaltres), perquè el saló d’actes estiguera en condicions, els alumnes concentrats, els professors avisats que els alumnes no podrien assistir a les seues classes, Xavi no caiguera malalt, l’ordinador i el projector no donara problemes, etc. Hui ha estat un gran dia. No descriuré tot l’acte (no acabaria mai aquesta entrada) però destacaré els moments que se m’han quedat hui en la memòria (quan veja el vídeo de quatre hores segurament recordaré molts més). Els presentadors i les presentadores han vingut guapíssims i han mantingut el tipo durant tota la trobada, molt bé; els tècnics els he tingut des de primera hora provant i fent que em relaxara una mica (així i tot hi hagut una mala xafada involuntària, però són les coses del directe i s’ha pogut remeiar); la càmera i la fotògrafa complidores a més no poder (malgrat la bateria que anava acabant-se…); els dissenyadors del wix s’han explicat d’allò més bé amb samarreta del Llevant inclosa (per supuest); l’opinió llegida, com ja he dit, ha estat una mostra de superació (Diana em fascines); la relació que Germán ha escrit i explicat entre Estellés i Obrint pas en la seua línia, no esperava menys de tu; les adaptacions teatrals tot un èxit (i té igual que hageu oblidat alguns diàlegs o que s’haja repetit alguna escena pels nervis), m’ha encantat de 4t d’ESO com de manera silenciosa i molt professional preparàveu el lloc i eixíeu a escena mentre jo llegia l’acotació  i de 3r el curro per la memorització que heu fet dels papers i els vestuaris. Destaque el maquillatge de Patricia, el cel d’estels fet amb una bossa de fem, les dues trapezistes, els vestits i l’actuació de militars i policies i a Hayet… (segur que em deixe coses, disculpeu); els preguntadors molt espontanis (ehem, ehem), a pesar que hem fet una mica de retalls pel temps; als músics, l’enhorabona (la guitarra i la caixa han estat el tot) i als cantants felicitats (amb tan de públic observant-vos) i, finalment, Xavi gràcies per tirar una maneta amb els alumnes dels Serrans a una professora de valencià. https://www.youtube.com/watch?v=BGs5HBN6UTg&feature=youtube_gdata_player
M’ha agradat tot, de veritat (fins i tot les tres-mil fotos que s’heu fet amb ell) 🙂
foto
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s