Aquest divendres comencem el curs amb aquesta “nova normalitat”, després de tota la setmana de presentacions de grups de forma escalonada. Un inici estrany, desitjat per una banda però, molt incert per altra. Crec que ens trobem davant de moltes pors, obstacles i incomoditats. Enguany no podrem moure les taules, cosa que dificultarà el treball en equip (però no l’impedirà); no podrem tindre la biblioteca oberta perquè s’ha hagut de convertir en una aula (però el professorat prestarem els llibres igualment i intentarem que complisca la seua funció inclusiva); no podrem compartir lectures en paper (però les compartirem digitalment amb el projector de l’aula); no podrem gaudir del taller de ràdio escolar (però podrem elaborar guions i escaletes i enregistrar podcasts amb el mòbil en l’aula); no podrem fer eixides extraescolars (però ja hem contactat amb escriptors per fer alguna trobada amb ells via Webex). Potser no siga el mateix, potser encara sorgisquen més impediments, però necessite ser optimista, necessite que divendres el meu alumnat veja que podem, que traurem el curs avant. Aquest curs treballaré únicament per àmbits, tant en 1r d’ESO com en 3r d’ESO PMAR, i amb un grupet de cinc professors, i crec que farem projectes ben interessants, durem a terme tertúlies dialògiques, posarem en marxa un taller de redacció, continuarem amb els aperitius literaris i realitzarem projectes bimensuals, fins i tot ‘aplicarem el decret de plurilingüisme fent que l’alumnat seleccione i traduïsca al castellà i a l’anglés aforismes de Fuster diàriament. Fuster explicava que envejava el redactor de les trivialitats concentrades del calendari “El Mensajero” per ser llegit cada dia per algú en moltes cases; enguany estarà ell al nostre calendari d’aula.
Un faristol per llegir millor 